MÉS QUE UN PARTIT

De ben petit vaig sentir a parlar el algunes tertúlies de futbol del 0-5, la maneta, etc. Sort d'alguns programes esportius que de tant en tant donaven algun suport gràfic a una gesta que va fet el Barça l'any 1974 en què va guanyar el Madrid per un escandalós 0-5.
Realment al voltant d'aquell partit hi havia tota una màgia, uns jugadors que amb el pas del temps encara recordem, com Asensi, Cruyff, Reixach, etc. membres d'aquella gesta històrica. Quan tot això va passar jo tenia només 1 any i tant sols he pogut tenir referències del passat. Ara tinc 35 anys i puc dir que he estat testimoni d'una gesta comparable al 0-5, i qui sap si d'aquí un temps direm que millor i tot.


Però dissabte passat van tornar-se a donar els paràmetres necessaris per fer un nou històric resultat. El Barça, primer a la lliga, el Madrid segon a 4 punts. La premsa i l'entorn madridistes porten gairebé una volta del campionat donant la tabarra de la remuntada (cal dir que han obtingut bons resultats). El Bernabéu. S'acosta el final de la lliga (encara queden punts, però ja són pocs). El Madrid marca primer i d'hora.
...I ja està
Doncs resulta que el Barça va fer un partit com no s'han vist ni en cap altre club ni en cap altra selecció. Jo no hagués imaginat mai que es pugués veure tanta diferència entre el primer i el segon de la lliga. No ho vist ni amb el Numància o el Getafe, que estan a punt de baixar. Increïble, sense paraules. Tornem a tenir un partit per la història.

Sí, és un 2-6, i què!!!!!

Aquest resultat ha estat definitiu. Ha estat la manera que el Madrid toqués de peus a terra i s'adonés que el Barça guanyarà la lliga. Matemàticament hi ha punts, però tothom ha vist que el Madrid no té res a fer contra el joc del Barça.

Dissabte a la nit vaig tenir una sensació molt agradable, molta eufòria del que havia vist. Vaig marxar a dormir pensant en comprar el diari l'endemà.
El meu fill Pol, de només 3 mesos, sentirà a parlar, i molt, del Barça de Guardiola, Puyol, Valdés, Messi, Xavi, Iniesta, Henry, Etoo. Sentirà a parlar i veurà resums del 2-6. Seran resums que només ensenyaran els gols, es parlarà de la superioritat del Barça i ja està. Potser fins d'aquí a 35 anys més. Però el que jo vaig veure dissabte, 2 de maig, va ser increïble. El Madrid va haver de sortir a l'atac, a buscar el partit; però va arribar un moment que es veia els jugadors completament desorientats. En el mateix pla de televisió podies observar al voltant de la pilota (sempre del Barça) fins a 3 o 4 jugadors on tots feien alguna cosa diferent: recular a defensar la porteria, mirar el del costat, defensar l'home amb pilota, pressionar i recular, etc., completament desorientats.

Va ser tot un goig.

Visca el Barça. Tindrem la lliga... i qui sap (encara hi ha dos títols més en joc).