TRO-GROS I CARAMELLES

S'acosten les caramelles i per mi han estat unes dates sempre relacionades amb el Tro-Gros de Súria.
Recordo de petit, estan encara a les fosques a l'habitació, amb no més de tres o quatre anys, com s'anava acostant el retruc dels trabucs. Entre ells el de l'avi i el pare.
No ho he dit mai, però per a mi han estat unes de les persones més importants de la meva vida. En bona mesura sóc i he fet el que he vist en ells dos.
El soroll se sentia de lluny, cada cop més a prop, després una pausa i tornava a allunyar-se. Eren les caramelles, en què el Tro Gros cantem, sovint una sardana, i ballem els CASCAVELLS.
Recordo de petit, amb no més de 4 anys, la mostra de les caramelles al pavelló. Jo, tant si com no, volia portar la faixa vermella. No era ni el trabuc, ni els cascavells, ni res de res; era LA FAIXA VERMELLA.
Amb el Tro-Gros m'ho he passat sempre molt bé. Sempre que agafo el trabuc recordo l'avi, amb el seu posat seriós (...però content) i la seva elegància. S'acostava a la colla i pel camí sempre tenia bones paraules per qui es creués amb ell. ...I jo el seguia i l'admirava.
Doncs ara, de la família, sóc l'únic que continua, però aviat vindrà el Pol (...esperem).
Des de fa unes dues Pasqües, doncs a Súria sovint comptem els anys per Pastorets o bé per Pasqües, se'm va acodir "trabucar" (disparar el trabuc) d'una forma original. Sempre hi ha algun o altre que té un estil propi (les cames, els braços, la posició del trabuc). Doncs això, alguna cosa original; i què vaig fer, ...doncs una cosa que d'entrada semblava una mica imprudent, però que em va agradar molt. Algú de la colla, com l'Artur o l'Òscar, també ho han fet. No és gaire pràctic, pels vestits, la pólvora,..., a més has de portar un trabuc que no falli. Si falla el trabuc pots fer molta pena. Doncs veieu-ho.Passeu-les felices (sempre vaig sentir a dir-ho al Franciscu Codina quan repreníem el camí després de cantar les caramelles i ballar els cascavells).