MÉS QUE UN GOL

I tant que va ser més que un gol. Va significar el pas a la Final de la Champions de Roma. Aquest serà el partit que, o bé ho donarà tot als culés, o bé serà la gran decepció.
El partit d'anada al Camp Nou contra el Chelsea va ser un enfrontament molt físic per part dels anglesos, capaços de conjuminar força, velocitat i toc i fent d'ells un futbol que espanta. Hiddink va fer el partit que va planificar a Barcelona i va obtenir el resultat que desitjava: la porteria a 0.
Guardiola va plantejar un partit com sempre fa el Barça, basat en la possessió de la pilota, atacs que finalitzin amb xut a porteria, bona ocupació dels espais i unes transicions defensa-atac, atac-defensa que diria són perfectes. El Barça no va obtenir el resultat que volia, però l'objectiu de mantenir la porteria a 0 s'havia complert.
En el partit de tornada a Stamford Bridge ens vam trobar amb el que no hagués desitjat ningú (...menys els anglesos): un gol ràpid, a més va ser tota una canonada. Novament un partit físic i travat, més que mai, en què el Barça no podia ni xutar. Avança el partit i es complica amb l'expulsió d'Abidal. Avança el partit i Hiddink es torna cada cop més"ràcanu", arribant a canviar un davanter per un defensa.

Doncs arriba el Sr. Iniesta i en l'únic xut a porteria que fa el Barça va fer estallar l'alegria de tots els barcelonistes desplaçats a Londres i els que hi havia davant el televisor. Si jo ja tenir quasi taquicàrdia, imagina't els que eren veient el partit a l'estadi del Chelsea.
Les sensacions van ser indescriptibles, enorme felicitat (contenida, per no despertar el Pol, de tan sols 3 mesos), però una gran eufòria, nervis, exitació... i novament ganes de sentir els protagonistes del partit, llegir els diaris de l'endemà i finalment una tranquil.litat i seguretat mai vistes.
En pocs dies el Barcelona ens ha regalat dos moments esplèndits als aficionats. Esperem que Iniesta es recuperi i que la resta de plantilla continuï sent fidel al compromís que van prendre a l'inici de la temporada. Tots volem guanyar la Champions, però a Manchester m'han dit que també ho volen. Així és que, paciència i a esperar la final.

Vull destacar com a esplèndid, Andrés Iniesta; es va comportar com un SENYOR, Frank Lampard; el lleig de la jornada, Didier Drogba.