MÉS QUE UN GOL

I tant que va ser més que un gol. Va significar el pas a la Final de la Champions de Roma. Aquest serà el partit que, o bé ho donarà tot als culés, o bé serà la gran decepció.
El partit d'anada al Camp Nou contra el Chelsea va ser un enfrontament molt físic per part dels anglesos, capaços de conjuminar força, velocitat i toc i fent d'ells un futbol que espanta. Hiddink va fer el partit que va planificar a Barcelona i va obtenir el resultat que desitjava: la porteria a 0.
Guardiola va plantejar un partit com sempre fa el Barça, basat en la possessió de la pilota, atacs que finalitzin amb xut a porteria, bona ocupació dels espais i unes transicions defensa-atac, atac-defensa que diria són perfectes. El Barça no va obtenir el resultat que volia, però l'objectiu de mantenir la porteria a 0 s'havia complert.
En el partit de tornada a Stamford Bridge ens vam trobar amb el que no hagués desitjat ningú (...menys els anglesos): un gol ràpid, a més va ser tota una canonada. Novament un partit físic i travat, més que mai, en què el Barça no podia ni xutar. Avança el partit i es complica amb l'expulsió d'Abidal. Avança el partit i Hiddink es torna cada cop més"ràcanu", arribant a canviar un davanter per un defensa.

Doncs arriba el Sr. Iniesta i en l'únic xut a porteria que fa el Barça va fer estallar l'alegria de tots els barcelonistes desplaçats a Londres i els que hi havia davant el televisor. Si jo ja tenir quasi taquicàrdia, imagina't els que eren veient el partit a l'estadi del Chelsea.
Les sensacions van ser indescriptibles, enorme felicitat (contenida, per no despertar el Pol, de tan sols 3 mesos), però una gran eufòria, nervis, exitació... i novament ganes de sentir els protagonistes del partit, llegir els diaris de l'endemà i finalment una tranquil.litat i seguretat mai vistes.
En pocs dies el Barcelona ens ha regalat dos moments esplèndits als aficionats. Esperem que Iniesta es recuperi i que la resta de plantilla continuï sent fidel al compromís que van prendre a l'inici de la temporada. Tots volem guanyar la Champions, però a Manchester m'han dit que també ho volen. Així és que, paciència i a esperar la final.

Vull destacar com a esplèndid, Andrés Iniesta; es va comportar com un SENYOR, Frank Lampard; el lleig de la jornada, Didier Drogba.

MÉS QUE UN PARTIT

De ben petit vaig sentir a parlar el algunes tertúlies de futbol del 0-5, la maneta, etc. Sort d'alguns programes esportius que de tant en tant donaven algun suport gràfic a una gesta que va fet el Barça l'any 1974 en què va guanyar el Madrid per un escandalós 0-5.
Realment al voltant d'aquell partit hi havia tota una màgia, uns jugadors que amb el pas del temps encara recordem, com Asensi, Cruyff, Reixach, etc. membres d'aquella gesta històrica. Quan tot això va passar jo tenia només 1 any i tant sols he pogut tenir referències del passat. Ara tinc 35 anys i puc dir que he estat testimoni d'una gesta comparable al 0-5, i qui sap si d'aquí un temps direm que millor i tot.


Però dissabte passat van tornar-se a donar els paràmetres necessaris per fer un nou històric resultat. El Barça, primer a la lliga, el Madrid segon a 4 punts. La premsa i l'entorn madridistes porten gairebé una volta del campionat donant la tabarra de la remuntada (cal dir que han obtingut bons resultats). El Bernabéu. S'acosta el final de la lliga (encara queden punts, però ja són pocs). El Madrid marca primer i d'hora.
...I ja està
Doncs resulta que el Barça va fer un partit com no s'han vist ni en cap altre club ni en cap altra selecció. Jo no hagués imaginat mai que es pugués veure tanta diferència entre el primer i el segon de la lliga. No ho vist ni amb el Numància o el Getafe, que estan a punt de baixar. Increïble, sense paraules. Tornem a tenir un partit per la història.

Sí, és un 2-6, i què!!!!!

Aquest resultat ha estat definitiu. Ha estat la manera que el Madrid toqués de peus a terra i s'adonés que el Barça guanyarà la lliga. Matemàticament hi ha punts, però tothom ha vist que el Madrid no té res a fer contra el joc del Barça.

Dissabte a la nit vaig tenir una sensació molt agradable, molta eufòria del que havia vist. Vaig marxar a dormir pensant en comprar el diari l'endemà.
El meu fill Pol, de només 3 mesos, sentirà a parlar, i molt, del Barça de Guardiola, Puyol, Valdés, Messi, Xavi, Iniesta, Henry, Etoo. Sentirà a parlar i veurà resums del 2-6. Seran resums que només ensenyaran els gols, es parlarà de la superioritat del Barça i ja està. Potser fins d'aquí a 35 anys més. Però el que jo vaig veure dissabte, 2 de maig, va ser increïble. El Madrid va haver de sortir a l'atac, a buscar el partit; però va arribar un moment que es veia els jugadors completament desorientats. En el mateix pla de televisió podies observar al voltant de la pilota (sempre del Barça) fins a 3 o 4 jugadors on tots feien alguna cosa diferent: recular a defensar la porteria, mirar el del costat, defensar l'home amb pilota, pressionar i recular, etc., completament desorientats.

Va ser tot un goig.

Visca el Barça. Tindrem la lliga... i qui sap (encara hi ha dos títols més en joc).

TRO-GROS I CARAMELLES

S'acosten les caramelles i per mi han estat unes dates sempre relacionades amb el Tro-Gros de Súria.
Recordo de petit, estan encara a les fosques a l'habitació, amb no més de tres o quatre anys, com s'anava acostant el retruc dels trabucs. Entre ells el de l'avi i el pare.
No ho he dit mai, però per a mi han estat unes de les persones més importants de la meva vida. En bona mesura sóc i he fet el que he vist en ells dos.
El soroll se sentia de lluny, cada cop més a prop, després una pausa i tornava a allunyar-se. Eren les caramelles, en què el Tro Gros cantem, sovint una sardana, i ballem els CASCAVELLS.
Recordo de petit, amb no més de 4 anys, la mostra de les caramelles al pavelló. Jo, tant si com no, volia portar la faixa vermella. No era ni el trabuc, ni els cascavells, ni res de res; era LA FAIXA VERMELLA.
Amb el Tro-Gros m'ho he passat sempre molt bé. Sempre que agafo el trabuc recordo l'avi, amb el seu posat seriós (...però content) i la seva elegància. S'acostava a la colla i pel camí sempre tenia bones paraules per qui es creués amb ell. ...I jo el seguia i l'admirava.
Doncs ara, de la família, sóc l'únic que continua, però aviat vindrà el Pol (...esperem).
Des de fa unes dues Pasqües, doncs a Súria sovint comptem els anys per Pastorets o bé per Pasqües, se'm va acodir "trabucar" (disparar el trabuc) d'una forma original. Sempre hi ha algun o altre que té un estil propi (les cames, els braços, la posició del trabuc). Doncs això, alguna cosa original; i què vaig fer, ...doncs una cosa que d'entrada semblava una mica imprudent, però que em va agradar molt. Algú de la colla, com l'Artur o l'Òscar, també ho han fet. No és gaire pràctic, pels vestits, la pólvora,..., a més has de portar un trabuc que no falli. Si falla el trabuc pots fer molta pena. Doncs veieu-ho.Passeu-les felices (sempre vaig sentir a dir-ho al Franciscu Codina quan repreníem el camí després de cantar les caramelles i ballar els cascavells).

UNA DE CASTELLS, CASTELLERS I CASTELLERES

Durant l'estiu passat, mentre marxava de Cal Quintana, em va dir el Ros:
- Vols venir... que assagem..., ...i ve el teu cunyat, l'Òscar.
Doncs ja ho tens; a l'estiu que tota cuca viu, vaig començar a participar als assajos dels Salats de Súria.
Ja sé que no us sonen, però ja en sentireu a parlar.
Els Castells té quelcom que no sé què, que enganxen. i enganxen per moltes raons, però sobretot hi ha una munió de gent diversa que volen assolir el mateix: PUJAR EL CASTELL.
Doncs d'aquesta gent diversa també hi ha alguna salada que altra. Amb no molt bona cara, però la parella acompanya sempre que pot i ens ho passem molt bé.Aquesta ha estat la primera temporada, però per a tots els salats ha estat molt important. Hi ha hagut moments de tot, però el més important és que vam celebrar la nostra diada. I no és per dir-ho, però una diada al Poble Vell de Súria serà cada temporada una gran diada.

ACTUALITZACIÓ DEL BLOC
Ahir em vaig trobar el Pascual i la Paqui, sortint del Tropezón. El Pascual em va dir:
.- Quant fa que no actualitzes el bloc?
Ostres... Doncs he pensat que l'he d'actualitzar ja, o és que no hi ha coses a dir. Des del darrer document afegit, serà que no han passat coses.
...I tantes coses, com que a la família ja som més, ...i serem més.
Doncs això, que ja m'hi posaré.

EIVISSA 2007

UNS DIES A EIVISSA

Quan et queden uns dies de vacanes (bé, a mi encara me'n quedaven força més), doncs comences a pensar com els pots aprofitar.
Amb una decisió força ràpida i gens precipitada vam decidir anar a Eivissa.


TRANQUIL.LITAT I GLAMOUR - HAS ESTAT A SANT ANTONI?
Eivissa és una illa que et permet anar al teu propi aire. I quan dic això és això mateix. Si vols tranquil.litat, doncs la tens; si vols alguna cosa més, doncs segur que ho trobes.
El que em sap greu dels viatges és que quan tornes sempre hi ha algú que et pregunta (i la forma com normalment ho fan, et fa sospitar de seguida):
- QUE HAS ESTAT A...?
La resposta acostuma a ser: doncs no.
Suposo que no ha de ser cap problema no haver-ho visitat tot (realment no hi ha temps), però resulta que allò que no has visitat és el més maco i espectacular.

...FORMENTERA - L'ILLA CAPTIVADORA - LA VIDA A 60 Km/h

Sí vam visitar Formentera (un bon mareig per anar, i més o menys el mateix per tornar). Formentera em va encantar. Només trepitjar de peus a l'illa ja ho vaig notar. Per mi és una illa que va entre 40 i 60 km/hora. I sinó aneu-hi i quan us desplaceu per allà ja em direu com van els ciclomotors. A Formentera senzillament t'hi trobes bé. I suposo que la gràcia de tot és que a l'illa t'hi estàs de forma senzilla, però l'entorn és espectacular.

Doncs això. Cap a Eivissa, una illa glamourosa, però que et permet estar com tu vulguis. Vas amb el teu cotxe de lloguer, visitant mercats hippies i buscant caletes, creuant-te icones de luxe constantment. A cap lloc no he vist mai tants HUMMERS junts, i no eren el mateix.

CREUER A LA MEDITERRÀNIA

Durant els darrers dies del mes de juliol ham fet un creuer per la Mediterrània. És un tipus de viatge que no havíem fet mai i darrerament ens havia cridat l'atenció.

Per què?

Doncs perquè ens agrada el mar, no busquem unes sortides massa llargues i sobretot ens agraden els tastets, o sigui poder anar a diferents llocs. Doncs dit i fet. Cap el creuer. Evidentment és una cosa recomenable, a qui tingui ganes de fer-ho. És evident que en el tema vacances el que jo trobo genial al del costat ni se li passa pel cap.

Què destaco del creuer

Doncs primer de tot em va impressionar la decoració del vaixell, em quedarà sempre a la memòria la imatge d'un músic (amb els cabells a lo Rod Stewart) tocant un piano de cua negre.

És destacable la tranquil.litat i relax que respira tothom. I com de propers són tots els membres de la tripulació. Què més puc destacar: Doncs poder visitar una ciutat cada dia, estar en 4 països diferents, i tot sense haver de fer maletes. Què no em va agradar: Doncs l'excessiu preu de les sortides programades i no poder visitar Nàpols ni un moment per haver visitat Pompeia. Tornaria a fer la visita a Pompeia. Què fas sense adonar-te: Aprofitar tots els serveis del vaixell i habituar-te de seguida a la seva comoditat.